Patrimoni, territori i aprenentatge al servei de la comunitat 

Aquest curs, l’alumnat de 1r i 2n d’ESO ha desenvolupat el projecte Caminar les llegendes, una experiència d’Aprenentatge i Servei vinculada a la Serra de Tramuntana. 

El projecte té com a objectiu recuperar, valorar i difondre el patrimoni oral de Puigpunyent, un poble de la Serra proper a Palma, tot connectant-lo amb el currículum de Llengua Catalana, Llengua Castellana i Educació Física, i fomentant alhora la participació activa de l’alumnat en la comunitat. 

Què hem fet? 

• Investigació de llegendes tradicionals de Puigpunyent a partir de fonts escrites i orals. 

• Reescriptura i adaptació dels relats amb llenguatge entenedor per a diferents públics. 

• Preparació de versions orals per a sessions de contacontes. 

• Disseny d’una ruta literària que recorre espais reals on s’ubiquen les llegendes. 

• Creació d’un tríptic informatiu amb mapa, normes de seguretat i recomanacions ambientals. 

Les llegendes de la ruta 

La ruta literària recull relats tradicionals que formen part de la memòria col·lectiva del territori: 

El Gall de Foc. A la zona de Son Bru, la tradició parla d’un tresor encantat que només es manifesta una nit molt concreta de l’any: el dissabte de Nadal. Diuen que, quan la foscor és més intensa, de la terra en surt un gall fet de flames. No crema els camps ni deixa rastre, però el seu cant ressona amb força per tota la vall. Abans de l’alba, desapareix dins la terra. Segons la llegenda, només qui aconseguís encendre un ciri amb el seu foc podria rompre l’encanteri. Però ningú no ho ha aconseguit mai. 

Es Cagador de ses Genetes. A prop del torrent d’en Faveta hi ha una esplanada que, de dia, sembla un indret qualsevol. Però, segons la tradició, les nits de lluna plena s’hi reuneixen les genetes en secret. Entre corredisses i renous, omplen la nit d’una activitat misteriosa que desapareix amb la primera llum del matí. 

Sa Tenassa de sa Bruixa. Als boscos més tancats de Puigpunyent, hi ha tenasses —indrets amagats i espessos— on, segons conten, hi vivien bruixes. Alguns testimonis asseguren haver vist com, de nit, tres moixos es transformaven en dones. L’endemà, el camí per arribar-hi havia desaparegut, com si la muntanya protegís el seu secret. 

Es Garrover de ses Sabates. Antigament, els habitants de Superna feien els camins a peu. En un punt del trajecte hi havia un garrover on molts caminants es posaven o es llevaven les sabates abans d’entrar al poble. Amb el temps, aquest costum donà nom al lloc, convertint-lo en un símbol de la vida quotidiana d’altres èpoques. 

El Comte Mal. La figura de Ramon Safortesa, senyor de Galatzó, es transformà amb els anys en la llegenda del Comte Mal. Es diu que, després de morir, la seva ànima quedà condemnada a vagar per les muntanyes. Encara avui, hi ha qui assegura veure una llum estranya les nits de lluna plena. 

El Puig de na Fàtima. Conta la tradició que, durant la conquesta, una jove anomenada Fàtima fou amagada dins una cova amb els seus tresors. Diuen que, cada solstici d’estiu, la cova s’obre i en surt un bou d’or que recorre el puig abans de desaparèixer. 

Aquí pots consultar la ruta literària completa a Google Maps:  

https://maps.app.goo.gl/pKyGt6uGUfwCRSn96 

Servei a la comunitat 

L’alumnat ha compartit el resultat del projecte mitjançant: 

• Sessions de contacontes a Educació Infantil, Primària i a la residència de persones majors dels OMS de Palma. 

• Una paradeta informativa a la Plaça d’Espanya. 

• La difusió del projecte a la revista local i a la comunitat educativa. 

Caminar les llegendes ha estat una experiència d’aprenentatge significativa que ha permès entendre que el patrimoni cultural no només s’estudia: es camina, s’escolta i es transmet.